25/1: Privilegi i poder

Algun alt cap militar i algun polític han hagut de dimitir quan s’ha sabut que havien aprofitat la seva posició per accedir a la vacuna del covid quan no els tocava. Que hagin hagut de dimitir és un bon senyal. Però el fet inicial, aquest abús de la pròpia posició, és un símptoma inquietant de la identificació entre poder i privilegi. Quan es van vacunar abans d’hora, devien pensar que aquest era un privilegi que els corresponia, d’una manera natural. Tenir el poder significa, devien pensar, accedir al privilegi. És una mateixa cosa. Aquesta identificació és pròpia d’una cultura política concreta. Privilegio y poder va ser el títol de la versió castellana d’un molt bon llibre de Leonardo Sciascia titulat en italià Il consiglio d’Egitto, que retrata la casta dominant en la Sicília dels Borbons. Quan un sistema polític consagra que el seu cap d’estat, el rei, té privilegis de naixença, que no ha de retre comptes a ningú pels seus actes, la identificació entre poder i privilegi resulta inevitable. Es van posar la vacuna saltant-se els protocols perquè van considerar que, tenint el poder, els tocava el privilegi. (Una lectura positiva: contra els negacionistes, ha quedat clar que posar-se la vacuna es considera un privilegi.)

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor.