11/11: Presos polítics?

APLICANT els arguments pels quals es nega que avui hi ha a Espanya presos polítics, resultaria que de fet de presos polítics no n’hi ha hagut mai enlloc. El primer argument és una petició de principi: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics, Espanya és una democràcia, ergo no hi ha presos polítics. Ho pots girar del revés: a Espanya hi ha presos polítics, ergo no és una democràcia. Deixem-ho al mig: en règims que s’autoproclamen democràcies poden haver-hi lleis o actuacions no democràtiques que generin presos polítics. Segon argument: els presos catalans van fer coses il·legals. I tant! Tots els presos polítics han fet sempre coses il·legals, que en alguns casos el món ha considerat després admirables. La qüestió és si les lleis eren justes. Tercer argument: no es posa ningú a la presó per les seves idees. Mai, ni en les dictadures. Un acudit en temps de Franco deia: “En España no se persigue a nadie por sus ideas... siempre que se mantengan en su espacio natural, que es el cerebro”. En els primers judicis franquistes, fossin quins fossin els fets, delictes greus (certs o falsos) o ser militant d’un partit o un sindicat, se sentenciava: “Los hechos probados son constitutivos de un delito de rebelión”. No devien ser presos polítics.