15/5: Prescindibles

Aquests dies es fixen les regles del joc de la legislatura espanyola. Sobretot pel que fa a les relacions entre el PSOE i l’independentisme català. L’independentisme es juga la legislatura en dues votacions: les de la mesa del Congrés a Madrid i la del nomenament de Miquel Iceta com a senador en representació del Parlament, a Barcelona. I el que serà decisiu d’aquestes dues votacions no serà el resultat, sinó la manera com s’hi arriba. Hi ha dues opcions. Una és que el PSOE i els independentistes negociïn i que el resultat d’aquestes votacions depengui de si les negociacions van bé o malament. Si això passa, les regles del joc d’aquesta legislatura seran les del diàleg i la negociació (difícil). L'altra és que el PSOE doni per descomptat que els independentistes votaran sempre al costat els socialistes, sense negociar ni obtenir cap contrapartida, perquè si no ho fan vindrà el tripartit de dretes. Contra un mal major, la regla del joc seria el vot de franc dels independentistes, que convertiria els seus diputats en un apèndix dels del PSOE. Si hi ha negociacions, poden sortir bé o malament. Si no hi ha negociacions i el vot es demana o s’obté de franc, si no es fa política, la legislatura, des del punt de vista independentista, està perduda.