4/4: Policia patriòtica

Fem veure per un moment que la qüestió catalana no existeix. El fet que en un país hi hagi una policia patriòtica –autodenominada així– que actuï pel seu compte o per directrius sectàries contra representants escollits per la ciutadania i contra partits legals (com és el cas de Podem) és una anomalia que no s’hauria de poder produir en cap democràcia. Però en qualsevol cas, si es produeix, una democràcia no la pot tolerar. En una democràcia saludable aquesta anomalia provoca de natural un gran escàndol públic, una reacció contundent de l’opinió pública i publicada, una condemna de totes les formacions polítiques. I té conseqüències: cessaments, dimissions, reestructuracions, reformes. Per molt menys –i també per haver mentit, certament– va haver de dimitir un president dels Estats Units, que passa per ser la persona més poderosa de la Terra. L’existència de la policia patriòtica és una taca enorme en la democràcia espanyola, però la manca de reacció davant d’això seria una taca encara més immensa, que ho embrutaria tot. Un cop dit, i sent ja un argument complet, només un afegitó: resulta que la qüestió catalana sí que existeix. I que, a més, ha estat el principal escenari d’actuació de la policia patriòtica, si no la seva raó de ser.