5/6: Perill, Borrell

EscriptorSánchez és president del govern espanyol perquè va capitalitzar el clima de censura contra Rajoy. Sense Catalunya i Euskadi no seria president: és on va obtenir més vots aliens favorables, per sumar amb els seus. Sánchez va guanyar perquè s’esperava que fos diferent de Rajoy. I és per això que els primers gestos són importants, perquè ha de donar senyals de si representa un canvi o una continuïtat maquillada. En aquest sentit, la presència de Borrell com a ministre d’Exteriors en aquest govern és un pas enrere. Borrell deu tenir grans virtuts, suposo, però hereta dues de les característiques que han dut Rajoy a la censura. Una de personal, l’arrogància. Una altra de política: per la via jacobina arriba a la mateixa concepció uniformista i tancada d’Espanya a què arribava Rajoy per la via ultraconservadora i Rivera per la nacional populista. I la defensa amb la mateixa agror antipàtica i excloent. No és una hipòtesi: els últims aterratges de Borrell a Catalunya són en aquesta companyia, que li semblava ben còmoda. La qüestió catalana no ha estat un tema lateral en la caiguda de Rajoy i en l’arribada de Sánchez. Per tant, és important que en aquesta qüestió Sánchez s’allunyi de l’herència de Rajoy. Amb Borrell la fa seva. Un perill.