15/9: Paraula de Fer

Es pot ser un molt bon humorista i no tenir mala llet? Aparentment, l’humor té arestes i punxes, fa mal. Però la persona i la trajectòria d’en Fer, el ninotaire de l’Avui que ha mort aquest dilluns, demostra que es pot fer humor del bo sense tenir mala llet. Perquè en Fer era molt bon paio. Una persona empàtica, capaç de fer ponts, sense ressentiment ni amargor. I era al mateix temps un gran dibuixant, amb un traç molt seu i molt específic, d’una immensa facilitat. Però és que, en el cas d’en Fer, hi havia una base sòlida per substituir la mala llet: les conviccions. Fer dibuixava des de les profundes conviccions democràtiques; amable, bonhomiós, però ferm. I això el feia hereu alhora, per entendre’ns, de l’agudesa crítica d’un Perich i de la quotidianitat amable d’un Cesc. A la redacció de l’Avui tots ens l’estimàvem. I no conec ningú enlloc que no l’apreciés. La bondat genera simetria. I si algú vol entendre aquest país ha de mirar-se també els dibuixos i la biografia d’en Josep Antoni Fernández i Fernández, Fer, nascut en un poblet de Lleó –amb quines ganes l’esperàvem quan en tornava amb uns encàrrecs de cecina–, que tan bé van saber i voler expressar les conviccions, els dubtes i les aspiracions de tants altres catalans com ell.

Mor als 71 anys el ninotaire Fer