13/10: Matadepera

La gent que viu a Matadepera ha confirmat que les estadístiques són mentida. O, si es vol, que els titulars que generalitzen a partir d’una estadística acaben dient coses que no són certes. Aquests dies s’ha publicat: “Matadepera és el poble més ric d’Espanya”. Una forma de mentir: aplicar a col·lectius característiques que són aplicables només a les persones. No hi ha pobles rics, hi ha persones riques. No hi ha països, pobles o generacions laboriosos, intel·ligents o espavilats. Hi ha persones, i n’hi ha arreu. Un altre titular: “La renda mitjana dels habitants de Matadepera es multiplica per quatre”. Cert, però la renda de la immensa majoria dels veïns de Matadepera ha baixat, és on era o ha pujat una mica. Però un es va vendre legítimament la seva gran empresa i la renda li va pujar aquell any un parell de milers de milions d’euros. Si visqués a Barcelona i la mitjana es fes amb tots els barcelonins, l’oscil·lació seria petita. A Matadepera, amb vuit mil habitants, l’oscil·lació és brutal. I si visqués a Mura, que són dos-cents, convertiria de sobte Mura (sense que els veïns ho notessin) en el poble més ric de la galàxia. Per això, treure segons quines conclusions només a partir de l’estadística és la via segura a equivocar-se.

“Soc tan ric que treballo de 7 a 23 h”