5/10: El mal consell

EscriptorSi estigués escrivint aquest article des d’un lloc de l’Europa democràtica, a uns quants quilòmetres d’aquí, li donaria un consell de sentit comú a l’estat espanyol. Li diria que, a tot arreu, quan la gent demana una cosa en la qual creu (i a la qual té dret, afegiria) d’una forma pacífica i constructiva i se li tanca la porta als nassos, la reivindicació s’acaba radicalitzant i enverinant. Per tant, li aconsellaria que negociés els temes de fons, l’autodeterminació i els presos, abans que es produeixi aquest salt imprevisible a la radicalitat. Però escrivint aquest article des d’aquí, aquest consell, lògic i natural a Europa, resulta del tot ingenu. És un consell per evitar els efectes de la radicalització. Però estic convençut que l’estat espanyol no vol evitar aquests efectes, sinó provocar-los. La radicalització no li fa por, sinó que la desitja, perquè creu que és l’ocasió per arribar no ja a una solució pactada i respectuosa, sinó a una solució dràstica i taxativa. El govern espanyol ha fet algun senyal de voluntat de desinflamació (però els presos són a la presó). L’Estat no n’ha fet cap. Al contrari. Estic segur que Europa farà arribar al govern espanyol aquest consell. Però estic força convençut que l’Estat no el vol sentir.