10/1: Esmena a la totalitat
LA JUSTÍCIA BELGA ha denegat definitivament l’extradició a Espanya de Lluís Puig. Me n’alegro molt. I ha fet alguna cosa més: una esmena a la totalitat a la manera com el sistema judicial espanyol ha afrontat el cas de Lluís Puig i, per extensió, de tot el procés català, que ha dut als dirigents independentistes a la presó o a l’exili. Perquè les raons per denegar l’extradició no són formals. No és que a la petició de Llarena li falti una pòlissa. Les raons, de fons, apunten a un vici fonamental de tot el tractament judicial del procés: que qui ha jutjat no era a qui li tocava fer-ho. I això no és forma, és fons. El sistema ha fet un vestit a mida per aconseguir el que volia. I ho ha aconseguit mentre es movia dins de l’àmbit jurisdiccional espanyol. Però quan aquest vestit a mida s’ha presentat davant de la justícia belga, alemanya o britànica, no ha aconseguit els seus objectius. La justícia belga li diu a l’espanyola que ha fet les coses mal festes. Però -com ja va passar amb el cas Otegi- quan queda clar que algú en el sistema judicial espanyol ha fet les coses molt malament i li fan una esmena a la totalitat, aquest algú es pot quedar tan ample. Sense assumir cap responsabilitat. Sense que ni tan sols el renyin els seus.
