'Kale borroka'

EscriptorEls mitjans informen periòdicament d’alguns incidents violents a Catalunya, protagonitzats per l’extrema dreta, escadussers però prou constants. L'agressió a Jordi Borràs representa un pas més en aquesta escalada. Alguns mitjans en parlen força, d'altres no gaire i d'altres gens. Em refereixo a actes de violència física, no pas de violència simbòlica, un concepte més sofisticat i complex de definir. És com si l’extrema dreta hagués decidit actuar a Catalunya amb tècniques de 'kale borroka' de baixa intensitat, per alimentar la sensació de conflicte. No crec que s’hagi de sobrevalorar, però tampoc ignorar-ho ni acostumar-s’hi. Amb la violència passa com amb la pasta de dents: és molt fàcil treure-la del tub, però impossible tornar-l'hi a posar. L’opció per la 'kale borroka' és desesperada, marginalitzadora i marginal, però perillosa. Si l’independentisme observés que li neix una 'kale borroka' favorable, l’hauria d’aïllar i deslegitimar. Així mateix, caldria que la violència de l’extrema dreta no trobés cobertura ideològica més enllà dels cercles ultres on es genera, i que hi hagués consens a combatre-la policialment. Té pocs efectes pràctics sobre els processos polítics, però erosiona la convivència. I serveix com a excusa per als que volen que un conflicte polític sigui tractat com un problema d’ordre públic.