20/2: Intoxicadors

Les informacions que expliquen que el Barça tenia contractada una empresa dedicada a intoxicar a la xarxa contra mitja humanitat, inclosos jugadors propis, candidats de la competència i polítics independentistes, m'han provocat tanta indignació com sorpresa. La sorpresa: en la meva ingenuïtat no havia pensat mai que hi havia empreses que es dedicaven professionalment a intoxicar i a mentir. Em pensava que només ho feien voluntaris més o menys ressentits, més o menys sectaris. Però es veu que això és un negoci. I contra el negoci de contraban de productes tòxics no s'hi pot fer gran cosa: les opinions són lliures, fins i tot les més insensates; la llei només pot perseguir la difamació i la calúmnia, és a dir, la mentida conscient per fer mal. D'entrada, si la directiva del Barça ha contractat això, té mala peça al teler. No és admissible. No n'hi ha prou amb rescindir contractes. Si resulta que hi ha intoxicacions d'encàrrec, el Barça no pot ser qui les hagi encarregat. Però com que d'intoxicadors n'hi continuarà havent, amb uns o altres encàrrecs, fets per professionals o per voluntaris, qualsevol metge ens receptaria als ciutadans prendre’ns grans dosis d’escepticisme i de distància, com a fràgils mascaretes per evitar el contagi.