8/9: Intimidacions

EscriptorMolt sovint, quan arribes a un lloc, el primer moment en què tens la sensació que pot haver-hi inseguretat i avalots és precisament quan veus un desplegament ostentós d’antiavalots i forces de seguretat. Penses: aquí n’acabarà passant una de grossa. Quan a això hi sumes la memòria visual del primer d’octubre de l’any passat, la notícia de l’arribada d’un gran nombre d’antiavalots dels cossos policials estatals provoca una certa inquietud. Si pensem en les manifestacions de l’Onze de Setembre, una de les raons de l’èxit de les convocatòries dels últims anys ha estat la participació festiva i familiar, despreocupada. Les famílies hi anaven amb els fills i els avis. Això participava en els èxits numèrics de les manifestacions, i també en la bona percepció en imatge: en subratllava el caràcter pacífic, alegre, inclusiu. Un anunci de desplegaments ostentosos o neix de sospites sobre possibles actuacions violentes (i caldria saber llavors de qui) o té un efecte, no sé si també una intenció, intimidatori. En un cert sentit, un desplegament d’aquesta magnitud canvia la naturalesa de les manifestacions que hem conegut fins ara. Les allunya de la festa familiar. O saben coses que no sabem i no ens expliquen o han tingut una molt mala idea.