3/5: El foc i les brases

EscriptorL’enfrontament entre el ministre Catalá i el poder judicial és com un d’aquells partits de futbol en què t’agradaria que perdessin tots dos equips. Com si haguessis de triar entre el foc i les brases. Per la banda del ministre, és difícil simpatitzar amb el seu sobtat intervencionisme: en el fons, el que demana Catalá és que els jutges facin el que vol el govern central, de vegades aplicant tota la duresa possible quan al govern li convé, de vegades dissimulant-la una mica, com després de la sentència de la Manada, en què el govern espanyol necessita passar la maroma i fer veure que no hi té cap responsabilitat. Però és que a l’altra banda hi ha un gremialisme ofès i aristocràtic que vol estar per damunt del bé i del mal, que no suporta el debat i que és capaç fins i tot de donar cobertura a una sentència absurda i tòxica. Entre uns i altres, no sabries a qui triar, perquè en el fons no hi ha tria possible, perquè són dues cares d’una mateixa concepció de l’Estat, de la política i de la justícia, que ara per raons conjunturals resulta que tenen en alguna cosa interessos contraposats. Per tant, el resultat del xoc és indiferent. Entre Montoro i Llarena em passaria el mateix, amb la diferència que en aquest cas el resultat sí que importa.