10/7: Euskadi és diferent

Un dels senyals de l’existència d’una “societat distinta” (el terme que es va fer servir al Canadà per parlar del Quebec en el debat sobre la seva autodeterminació) és que hi hagi un mapa polític específic. No tan sols unes institucions pròpies, sinó també un sistema de partits diferenciats. Diumenge sortirà de les eleccions basques un mapa polític que no té res a veure amb l’espanyol. Els partits específicament bascos seran amplíssimament majoritaris i alguns dels partits que a Madrid es disputen el poder de l’Estat hi seran insignificants o residuals. En el món, un grau com aquest de diferència és excepcional. Hi estem tan acostumats que ja ni subratllem la significació d’aquesta diferència, que és una prova sòlida del fracàs històric del projecte d’unificació nacional d’Espanya del nacionalisme espanyol, tant del conservador com del jacobí. Un estat on hi ha unes societats distintes tan diferenciades no pot tenir un projecte unitarista ni d’autonomies concedides graciosament. Demana una estructura complexa, que ha d’incloure la possibilitat efectiva de decidir el propi futur. Diumenge Euskadi es proclamarà societat distinta. I no és pas l’única societat distinta dins d’un estat que aspira a ser tot ell una societat igual.