2/6: Estratègia!

EscriptorCom que és un moviment complex, els diversos sectors que conflueixen en l’independentisme català tenen un objectiu central compartit, alguns objectiu secundaris divergents i opinions diverses sobre quina és la millor estratègia per arribar-hi. Això no trenca la unitat. És la conseqüència natural de l’amplària de l’independentisme. A l’hora de formar govern a Catalunya o de prendre posició sobre la moció de censura a Madrid, sectors diferents han expressat estratègies diferents. Fantàstic. N’hi ha que em semblen encertades i d'altres errades, però això és el joc polític. No estic en desacord total amb els qui proposen estratègies diferents a la que em sembla millor, però sí que estic en desacord amb els qui neguen a l’independentisme el dret a tenir un pensament estratègic. És a dir, els qui ens diuen que no ha d'actuar pensant en els beneficis o els perjudicis pràctics (imatge inclosa) que li provoquen els seus actes, sinó que ha d’actuar per una mena de sentit calderonià de l’honor i la dignitat, com si la política fos només litúrgia ideològica o moral i no fos també (per sort!) càlcul i negociació. Són escacs, no cerimònies religioses. I podem creure que ens convé més aquest moviment o un altre. Però no podem oblidar que juguem a escacs.