2/7: Estrasburg
Aquest dimarts el Parlament Europeu es juga el seu futur, però potser no ho sap. O no se n’adona. Aquest dimarts començarem a veure si el Parlament Europeu accepta que els estats puguin vetar els representants que han triat els ciutadans. És a dir, si accepta que qui acabi triant els seus membres no siguin els ciutadans amb el seu vot, sinó els estats, en aplicació de lleis específiques de cadascun, que els permetin dir, entre els qui han estat votats: aquest sí, aquest no. Potser els parlamentaris es pensen que tot això és una empipadora reivindicació d’un raconet insignificant del continent. Potser no simpatitzen gens amb la causa independentista catalana, que els ha posat el problema sobre la taula. Potser creuen que és millor no provocar una crisi amb un dels socis grans de la Unió. Però si per aquests arguments accepten que són els estats qui trien i qui poden vetar, per acontentar ara Espanya, ¿amb quins arguments diran que no a altres estats que també vulguin triar i vetar? Es tracta de saber si l’última paraula sobre qui és o no parlamentari a Europa la tenen els ciutadans o els estats. I, per tant, si és un Parlament de representants dels ciutadans o de representants dels estats. Si no se n’adonen, tindran tot de gent a la porta que els ho recordarà.