13/9: Desconnexió

CONFESSO QUE, en anteriors Diades, el primer que feia en arribar a casa era mirar com ho tractaven els mitjans espanyols, oficials i oficiosos. Per emprenyar-m’hi. Pensava llavors que Espanya era el destinatari de la manifestació i volia saber com havia rebut el missatge. Aquest any no. M’ho vaig mirar poc i tard. He desconnectat. I no tan sols perquè el tractament era previsible i ridícul, sinó sobretot perquè em sembla irrellevant. El destinatari de la manifestació ja no és Espanya. El govern espanyol ja sap on som, i si es vol enganyar creient-se la seva propaganda, és el seu problema. No hi ha millor manera de perdre’s que comprar un mapa equivocat. L’opinió pública espanyola no és el terreny de joc de la partida, perquè no hi ha disputa pel relat, hi ha un relat únic. El destinatari és l’opinió internacional, però sobretot és la catalana, el tauler on es juga de veritat aquesta partida. L’important era que els qui veien la manifestació en viu, participants i observadors, desmentissin o confirmessin la caricatura sobre l’independentisme que el presenta com un moviment radical, excèntric, antidemocràtic. I es va veure que, amb la raó o sense, n’és el corrent central, políticament i socialment. Aquesta és la partida. Desconnectada.