23/6: Cervantes

M'ha sabut un greu especial que a San Francisco hagin atacat (en un cert sentit, profanat) una estàtua de Cervantes. Perquè no hi ha res ni en l'obra formidable de Cervantes ni en la seva biografia que serveixi d'excusa per a un atac com aquest. Certament, va estar a la presó acusat de corrupció, però no crec que l'atac vingui d'un extemporani judici moral sobre això. Suposo que pinten l'estàtua de Cervantes perquè el deuen considerar el símbol d'una hispanitat imperialista i colonial, que va exterminar poblacions i llengües, per imposar la seva. Però Cervantes no va fer res de tot això. Com és que el consideren el símbol del que no va fer? Perquè hi ha hagut prèviament qui s'ha volgut apropiar de la figura de Cervantes per fer-la servir precisament com a bandera de tot això. Ho va fer el franquisme, per exemple. Si Cervantes és presentat com el símbol lingüístic del colonialisme espanyol, qui vol criticar aquest colonialisme acaba atacant Cervantes. Per això sap tan greu l'atac a l'estàtua d'un escriptor que em sembla tan indiscutiblement admirable. Perquè és una injustícia al quadrat. La injustícia dels qui se'l van voler apropiar per fer-lo bandera del que no va ser. La injustícia dels qui ara l'ataquen perquè s'ho han cregut.