22/6: Cervantes no és seu

EscriptorSempre m’ha fet angúnia la utilització i l’apropiació de la figura i de l’obra de Cervantes per part dels defensors de l’Espanya eterna, uniformista i monolingüe, de la Contrareforma i la unitat a cops. Diria que per a l’Espanya que defensen els aniria més bé Quevedo, grandíssim poeta, autor de l’'Execración contra los judíos' i de 'La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero', pamflets contra jueus i catalans, i que criticava les excessives concessions d’Olivares a la modernitat. Fins i tot podrien agafar-se a Calderón, soldat a la guerra contra els catalans, ferit a Vila-seca després de participar en el setge de Cambrils. Però Cervantes no és això. Heterodox, més reformista que contrareformista, més renaixentista que barroc, empresonat a Castro del Río, Cervantes no participa en absolut de la fantàstica fàbrica de propaganda conservadora del barroc espanyol. Diria que l’han triat com a bandera exclusivament pel fet d’escriure en castellà. Però Cervantes, com a escriptor, és de tots, no d’uns determinats partits. Com ho són tots els grans escriptors universals. I llegint-lo sempre acabes tenint la sensació que mai no votaria aquells que el fan servir com a coartada ideològica i lingüística en nom de l’Espanya una.