24 /11: Banderilles

INGÈNUAMENT, pensava que l’unionisme voldria arribar a les eleccions dins d’un miratge de normalitat i calma, evitant els excessos que poguessin mobilitzar l’electorat independentista. Creia que era el que racionalment els convenia, perquè afavoria el desencís i la divisió independentista, podia atreure la franja petita -però valuosa- dels indecisos i tranquil·litzava Europa. Fer veure que aquestes eleccions eren una cursa neta (encara que ells marquessin l’itinerari i el calendari). M’equivocava. Si aquests mesos havien de ser una cursa, era de braus. L’Estat no ha renunciat a anar clavant banderilles constants a l’independentisme, en forma d’humiliacions, persecucions, greuges comparatius (els ultres de Blanquerna)... ¿Hi ha alguna estratègia darrere d’això? Potser creuen que els convé anar a unes eleccions polaritzades, escalfades al màxim. Potser el PP tem que Cs, en el mercat espanyol, que és el que importa, els passi per la dreta i opti per situar-se a l’extrem per no deixar gaire espai (tot i que Cs n’acaba trobant). O pot ser simplement que no sigui una opció racional, sinó instintiva. Que la dèria de posar banderilles, que fan mal al toro però no li fan perdre força i fan que envesteixi més, no sigui estratègia racional sinó venjança.