14/9: L’amenaça transparent

L’ALCALDESSA de l’Hospitalet va demanar al president Puigdemont que deixi tranquils els alcaldes. Se suposa que per la carta que els va enviar demanant si col·laborarien amb el referèndum. La vigília, el govern espanyol havia enviat a tots els alcaldes una notificació amenaçant-los que si ajudaven a fer el referèndum incorrerien en responsabilitats penals. ¿També va dir-li l’alcaldessa al govern espanyol que deixés tranquils els alcaldes? No em consta. I posats a intranquil·litzar alcaldes, aquestes notificacions, amb els noms al BOE, són molt més inquietants que les cartes de Puigdemont. Són el preàmbul de cridar-los a declarar i de possibles detencions. Rajoy acusa el govern català de pressionar directors de mitjans el mateix dia que arriba al director de TV3 una notificació que l’amenaça si informa o publicita el referèndum. No s’adonen del contrast, de la contradicció? No, no se n’adonen. Estic convençut que no és cinisme, tot i que ho sembli. L’amenaça de l’Estat és, als seus ulls, transparent, invisible, es dona per descomptada, de tan natural i previsible. I no hi ha res més perillós que les amenaces invisibles, aquelles que ja has deixat de percebre perquè han esdevingut una part permanent i inalterable del paisatge.