4/9: No va d'això

EscriptorNo és cert que Lluís Pasqual hagi hagut de dimitir del Lliure per culpa de la persecució dels independentistes, que el trobaven massa equidistant. Ni en les declaracions de Lluís Pasqual hi ha cap referència a aquest tema ni n’hi havia en el manifest de suport que van firmar en el seu dia independentistes i no independentistes ni en el manifest en contra, que tampoc no parlava d’això per res. Després del primer d’octubre vaig coincidir en diverses reunions amb Lluís Pasqual i no em va semblar gens equidistant respecte a la repressió, sinó sensible i compromès. Certament, darrere d’aquest cas hi ha un debat ideològic. Però no és aquest. Perquè resulta que a Catalunya, més enllà de la caricatura d’una societat dividida en dues meitats per aquest tema, hi ha altres debats profunds, i els fronts no coincideixen forçosament amb els del debat nacional. El debat nacional apassiona, però no ho explica tot. Contra aquesta mateixa caricatura, en la vida quotidiana a Catalunya conviuen, sense ignorar-se ni molestar-se mútuament, gent que porta un llaç groc i gent que mai no se’l posaria. Si hi ha problemes, i tampoc no n’hi ha tants, no és entre els qui en porten i els qui no en porten, sinó entre els qui en porten i els qui no en deixen portar.