4/4: Partits dinàstics

EscriptorQuin model polític s’està dibuixant avui per a Espanya? No és un invent, és una repetició. És la reedició del model de la penúltima restauració borbònica, de finals del segle XIX. Era una monarquia parlamentària, però de fet el que es produïa era la còmoda alternança, per torns, entre els dos partits dinàstics, conservadors i liberals. Dos partits que ideològicament costava molt de distingir, que estaven absolutament d’acord en les coses substantives i només es discutien per aspectes anecdòtics de les seves polítiques. Així s’anaven passant el porró del poder, expulsant del terreny de joc qualsevol altra opció política. L’únic efecte rellevant de l’alternança era que els dels uns passaven a ser cesantes i els dels altres passaven a col·locar-se. Ciutadans i el PP tenen tota la vocació de partits dinàstics, i es barallen per veure quin dels dos ocupa una plaça del sistema de torns. I tots dos conviden el PSOE a ser l’altre partit dinàstic, que participi en l’alternança en el govern, però que quan hi arribi no toqui res important ni posi en perill els consensos de la restauració. Per tant, el model no és nou. La novetat és que es convidi el PSOE a participar-hi. I la sorpresa (per a alguns), que s’hi estigui apuntant amb entusiasme.