31/1: Joan Oliver

A en Joan Oliver no li han anat bé les coses amb el Reus. Em sap greu. En canvi, el Barça i TV3 van viure grans moments quan ell hi va estar, i no crec que sigui coincidència. L’èxit indubtable del 3/24 és seu en un percentatge important. Perquè en Joan Oliver és una personalitat forta que juga fort. I quan jugues fort les coses et poden sortir molt bé o molt malament. Juga fort perquè té una legítima ambició personal, i també perquè té una enorme ambició de país. I creu que s’ha d’intentar fer coses grans, apuntant amunt. Es pot haver equivocat, de vegades (d’altres és evident que no). Poden agradar més o menys les seves maneres. Però aquesta ambició, aquest pensar en gran, és una cosa que el país necessita. Catalunya ha anat bé quan ha intentat alguna cosa més que l’anar fent o l’anar tirant. I per això –i per l’amistat personal– em sap greu i fins i tot m’indigna que la Catalunya devoradora d’homes que deia Gaziel pugui aprofitar ara una situació difícil per començar una d’aquestes nostres caceres personals, barrejant processos d’intencions, psicologia barata i fins i tot retrets ideològics: independentista de dreta!, com si fos un insult. Si apuntes a dalt de tot, de vegades guanyes i de vegades perds. Però algú hi ha d’apuntar.