28/2: Encarrilat

Digueu-me optimista: si la taula de negociació que ha començat no surt del carril marcat el primer dia, això només pot acabar en referèndum o referèndum. Si tu dius el primer dia que això és un conflicte polític que ha de tenir una solució política, i no te’n desdius, no hi ha cap altra sortida lògica que fer-ho desembocar a les urnes. Si les dues parts arribessin a un acord (el que fos) l’haurien de sotmetre a un referèndum. I si no arribessin a un acord i hi hagués dues opcions diferents, la solució política seria que un referèndum permetés a la ciutadania triar entre les dues. No se m’acut cap altre final possible, si no se surt del carril. Ara, pot ser que se surti del carril. Pot ser que Sánchez –n’és un especialista– vulgui canviar de carril a mig camí. Pot ser que la dreta política, mediàtica i judicial espanyola faci descarrilar la taula: diria que la Fiscalia del Suprem ja hi treballa. I pot ser –i també duria al descarrilament– que el pròxim Parlament català no fos de majoria independentista (perquè els independentistes perdessin la majoria o perquè s’articulés una majoria sobre un altre eix). Repeteixo: estic convençut que la taula, si no descarrila, porta al referèndum. Del que no estic convençut és que no descarrili.