23/10: Saladrigas

EscriptorDe vegades, quan fem les panoràmiques i els cànons de les literatures, tendim a valorar més els esprínters que els grans corredors de fons. Passa arreu, però potser ens passa especialment a la literatura catalana, necessitada sovint, per mantenir l’autoestima, d’espetecs enlluernadors, tot i que els fonaments els posen les llargues trajectòries continuades, exigents i valentes, que se la juguen, que tenen en compte la possibilitat d’equivocar-se, però que van fent pòsit. Robert Saladrigas ha estat un gran corredor de fons, compromès amb la literatura, la llengua i el país. Aquest triple compromís l’ha portat a escriure una obra diversa però sempre sòlida, a divulgar entre nosaltres la gran literatura universal, a fer ponts amb altres cultures pròximes i a estar especialment atent a la màxima garantia de continuïtat, el públic jove lector. A una literatura com la nostra se la serveix escrivint, llegint, publicant, divulgant i relacionant, i ell ha fet simultàniament totes aquestes coses, amb un peu sempre en el periodisme cultural. Saladrigas hi ha estat sempre. Tan permanent en el paisatge, tan imprescindible, que de vegades ha pogut semblar invisible. En l’hora de la seva mort, recordem-lo. I valorem-lo, amb generositat, com es mereix.