13/12: Sánchez ha triat

El resultat de les eleccions andaluses obligava Pedro Sánchez a triar. S’hi va constatar que quedar-se quiet fins a arribar a les eleccions no li valia. Calia triar entre anar endavant o fer marxa enrere. Anar endavant voldria dir avançar en la dinàmica insinuada en la moció de censura, apostar pel canvi i, entre altres coses, fer una proposta de solució política per a la qüestió catalana. Fer marxa enrere volia dir, entre altres coses, desmentir tota possibilitat de negociar amb els independentistes i tornar-se a acostar al bloc del 155, del qual procedia. Era una decisió d’estratègia, que comportava també una tria d’aliances circumstancials, i que depenia en part del diagnòstic sobre per què el PSOE s’havia estavellat a Andalusia: si li semblava més significatiu l’ascens de Vox o l’ascens de l’abstenció (dels seus). Si el PSOE comprava l’excusa susanista segons la qual tot és culpa de Catalunya, la tria natural era fer marxa enrere. Si es preguntava per què l’opció socialista ha esdevingut per a molts votants l’opció per l’immobilisme, caldria triar anar endavant. Diria que a hores d’ara Sánchez ja ha triat. I ha triat fer marxa enrere, tot i que sense arribar encara allà on li demana el bloc del 155. No és una bona notícia.