13/8: Altsasu
Si, en primer lloc, tu creus que la unitat d’Espanya és el valor suprem, polític i moral, i que la seva defensa està per damunt de qualsevol altra consideració. Si, en segon lloc, tu situes constitucionalment la defensa d’aquest bé suprem com una responsabilitat de les forces armades, i sobretot de la Guàrdia Civil. Llavors, en tercer lloc, inevitablement acabaràs construint una bombolla de protecció absoluta de la Guàrdia Civil, perquè ningú no deixa a la intempèrie a qui té la missió de defensar allò que per a ell és més sagrat. En aquesta lògica, qualsevol expressió d’hostilitat i de crítica a la Guàrdia Civil esdevé terrorisme, perquè toca un pilar fonamental de l'Estat. Una mirada d’odi, una cançó, un poema, una baralla de bar, esdevenen terrorisme si qüestionen algun guàrdia civil, per evitar sensació que no se la protegeix incondicionalment per part de l’Estat. És en aquesta lògica en què s’inscriu la situació dels joves d’Altsasu. És aquesta lògica la que va planar en el judici del Procés, quan es parlava de l’1 d’Octubre. Una lògica explícita, clara i precisa. Que té molt a veure amb els fonaments ideològics de l’Estat. Que té molt a veure amb el concepte de raó d’estat. Que té molt poc a veure amb els valors d’una democràcia.