12/10: Terra cremada

NO TÉ RAÓ l’alcalde Àngel Ros quan nega que l’espoli ara del Museu de Lleida sigui un producte de l’aplicació del 155 (que ell va aplaudir). Si la Generalitat no hagués estat ocupada i desnaturalitzada gràcies al 155, el govern català legítim hauria presentat recursos i hauria esgotat els procediments en defensa dels seus drets, i per tant l’espoli no s’hauria produït ara, si és que s’acabava produint. Però en una cosa sí que té raó l’alcalde: no tots els mals actuals contra l’autogovern i contra els interessos materials dels catalans són producte de l’aplicació del 155. L’empresonament dels Jordis, la intervenció de les finances de la Generalitat, les limitacions de la Junta Electoral a la llibertat d’expressió, la invitació a les empreses a fugir de Catalunya, no són efecte directe del 155. En alguns casos són anteriors. El mal no és el 155, només. El 155 és una peça -central, això sí- d’un pla més general d’aplicació d’una política mig de càstig i mig d’intimidació, que respon a un anunci de Rajoy: faré tot el que calgui per impedir la independència de Catalunya. Tot és tot. Una política de terra cremada que, per cert, més enllà del 155, també ha obtingut el suport i l’aplaudiment del partit al qual pertany l’alcalde de Lleida.