12/12: Monogràfic

Confesso que la convocatòria d’un ple monogràfic sobre Catalunya al Congrés espanyol em provoca una certa inquietud. Segons com vagi, em temo que em sentiré com el bacteri analitzat al microscopi pel científic. Que és una manera de marcar les jerarquies: no és igual ser científic que ser bacteri. Em passa quan sento algunes tertúlies que discuteixen apassionadament sobre què passa a Catalunya, sense catalans. Vull dir que no em semblaria lògic que el Congrés espanyol es dediqués a analitzar què han de fer o deixar de fer els catalans. Per a això ja hi ha el Parlament de Catalunya. Em semblaria pertinent que el Congrés espanyol analitzés i debatés què hauria de fer el govern espanyol respecte a Catalunya. O, més genèric, com ha de respondre un govern democràtic a una demanda política que té un ressò amplíssim –probablement majoritari, però no ha estat possible comptar-ho– entre una part dels ciutadans representats en aquest Congrés. El ple monogràfic no és sobre Catalunya. És sobre Espanya, amb motiu de Catalunya. I, com sempre, si es fa en aquest sentit, poden passar dues coses. Una, que es parli dels símptomes visibles del problema. L’altra, que es parli de les raons de fons del problema. A veure. De moment, més aviat inquiet.

Vicenç Villatoro és escriptor