La viabilitat econòmica de la independència

Universitat Pompeu FabraEl tractament seriós de la viabilitat econòmica de la independència exigeix distingir tres moments, que són tres conceptes i tres problemes. En primer lloc, quina és la viabilitat econòmica de la independència si no varia res en el camp econòmic? Això vol dir amb una separació pactada amb Espanya. En segon lloc, quina és la viabilitat si hi ha conflicte amb l’estat espanyol? I si el conflicte afecta la relació de Catalunya amb la Unió Europea? En tercer lloc, deixant aquestes consideracions de banda, quina és la viabilitat d’una Catalunya independent a llarg termini, diguem que a deu anys vista o més? Mirem de donar respostes assenyades sobre cada un d’aquests problemes.

Si no hi ha un conflicte que empobreixi Catalunya i Espanya (i tinguem ben present que no és imaginable que Catalunya s’empobreixi i que Espanya no), aleshores Catalunya és totalment viable i millora els seus recursos disponibles. Catalunya (no la Generalitat, sinó Catalunya) ja és ara completament autosuficient. Els recursos que obtenen totes les administracions públiques a Catalunya són també completament suficients per atendre totes les obligacions contretes per part d’aquestes amb els ciutadans, des de les pensions de jubilació fins al subsidi d’atur, la defensa, i totes les que actualment té l’Estat. De fet, Catalunya és aportadora neta a la resta de l’Estat. Tots els que s’aproximen a la qüestió sense benes als ulls reconeixen amb naturalitat que la viabilitat econòmica de Catalunya és indiscutible.

Amb tota la seva base fiscal, pot pagar-se totes les despeses d’una administració estatal. La independència seria un estímul econòmic impressionant perquè augmentarien immediatament els llocs de treball a Catalunya. Totes les funcions de competència estatal que ara es fan a Madrid es farien a Catalunya. L’efecte positiu net de la independència variaria segons dues forces contraposades: la voluntat d’incrementar les prestacions de les administracions públiques a la ciutadania, i la necessitat de pacificar el trencament amb l’estat espanyol mitjançant un acord econòmic de separació d’actius i passius (particularment el deute públic) que fos acceptable per a les dues parts. És probable que l’efecte immediat fos neutre. Sobre tot això recomano la lectura de l’excel·lent monogràfic de la Revista de Catalunya (2016/1), coordinat per Oriol Amat i Modest Guinjoan, sobre l’impacte econòmic de la independència.

Però què passa si hi ha conflicte? Cal tenir present que l’estat espanyol es resistirà tant com pugui a la independència de Catalunya perquè hi surt perdent, molt especialment en el camp dels recursos econòmics. Però si el conflicte també afecta la relació amb la Unió Europea, aquesta també perdria un contribuent net a les seves finances. Recordem que Catalunya pateix dèficit fiscal amb Espanya però també amb la Unió Europea. El conflicte, en conseqüència, estarà forçosament matisat per l’empobriment espanyol i per l’empobriment europeu. Si hi ha conflicte, però, també podrà haver-hi empobriment català. No ho dubtem ni un moment: si només parlem d’empobriment, guanyarà qui estigui disposat a resistir més.

En cas de conflicte, la principal represàlia amb què ens amenaça l’estat espanyol és quedar fora de la Unió Europea. No perquè la Unió Europea així ho vulgui (pot haver-hi divisió d’opinions al respecte dins de la UE), sinó perquè Espanya així ho exigeixi. Pel que sabem, la UE fuig del conflicte i fuig de l’empobriment, i disposa de moltes solucions per resoldre un conflicte no volgut amb una Catalunya independent. Dit d’una altra manera, per més que l’estat espanyol amenaci, el màxim que una República Catalana pot perdre durant un temps són els seients als consells de primers ministres i de ministres i els diputats al Parlament europeu, però pot tenir un estatus que li permeti accedir als mateixos tractes que ara, incloent-hi els monetaris. L’única possible duresa que Catalunya podria patir seria un tancament de fronteres simultani de França i Espanya. Potser França ho podria aguantar un temps, però no li vindria gens de gust. Espanya patiria encara més.

En definitiva, l’escenari de conflicte consistent a perdre la condició d’estat de la Unió Europea no és greu perquè si hi ha algun acord aquest inclourà la resolució d’aquest problema, i si no n’hi ha, els costos seran exclusivament de simbologia política, però no seran d’efectes pràctics perquè no convenen als europeus.

Finalment, és econòmicament viable a llarg termini una Catalunya independent? La resposta és clara: sí, molt. Per dimensió econòmica i ubicació Catalunya està molt ben posicionada. Seria un estat europeu com tants altres. Precisament com tants que són ben pròspers.

Alliberat de la seva vinculació forçosa a l’estat espanyol, podria desplegar polítiques més bones, podria gaudir de tot el seu potencial econòmic i podria oferir millors condicions a tots els seus ciutadans. La resistència de l’estat espanyol no només és pels símbols -pel fuero - sinó també per la substància -pel huevo -... Però això es pot negociar.