La via unilateral es jutja a Taradell
Al conte La batalla del 5 de maig, Pere Calders parla d’un poble mexicà que viu cada any la recreació del combat decisiu que mexicans i francesos van tenir en aquella data. Les recreacions històriques, com els estatuts i els amors d’estiu, sempre acaben igual. Qui va perdre en segles passats es veu condemnat a repetir el resultat durant tota l’eternitat. Calders planteja com un poble canvia el resultat de la batalla per sorpresa i trastoca la seva memòria i, amb ella, la seva identitat.
A Taradell, el 25 d’agost desafien Pere Calders i el resultat unívoc de la història amb la seva recreació del bandoler Toca-sons. En Jaume Masferrer va ser un bandoler de la colla d’en Serrallonga que finalment es va establir pel seu compte. L’home va acabar executat el 1631, i la seva memòria ha arribat fins a nosaltres gràcies a aquesta festa impulsada per l’Esbart Sant Genís l’any 1993.
La festa de Taradell té elements molt interessants que fan que destaqui respecte d’altres actes semblants. És plena de sorpreses. El bandoler mai se sap per quin carrer entrarà, quina botiga del poble assaltarà, si fugirà o no dels miquelets que el persegueixen, i -molt destacable- al poble ningú sap qui farà de Toca-sons, perquè és un secret que es desvela al mateix moment en què apareix.
La cosa va així. Els bandolers volen entrar al poble, però un grup de miquelets els barra el pas. S’enfronten verbalment i físicament a trabucades. És l’eterna lluita entre l’ordre institucional i el diàleg i la Catalunya unilateral. Ramon Codina és qui fa d’agutzil dels miquelets, però, ¿qui és en Toca-sons, aquest any?
El barret xamberg li tapa mitja cara, però dues veïnes reconeixen el ferotge rostre del bandoler: “Ai, és el fill d’aquella noia que treballa a l’Ajuntament, oi?” Uns altres veïns asseguren que és de Taradell de tota la vida però que ara no hi cauen, en el nom.
Jordi Merino, el 27è Toca-sons, s’enfronta al règim, que es defensa amb una catapulta que llança paper higiènic. Els trabucs són eixordadors i l’alarma de l’antiga farmàcia Bonet salta i se suma al caos. Ja tenen la foto que volien.
Dues vilatanes vestides del segle XVII em donen cotó fluix per a les orelles. És tradició que en Toca-sons robi en un comerç. Aquest any es tracta del forn Sant Sebastià (que celebra el seu 25è aniversari). Els bandolers, amb la boca plena de pastes, criden “Titelles!” mentre les pubilles del sometent es planten: “No passareu!” Sembla un assaig per a la Diada d’enguany.
Finalment, en Toca-sons és capturat i jutjat. Però, com que això és Taradell, on la història mai està escrita, el judici queda obert cada any. Perquè se’n facin una idea, l’any passat el jutge va ser el president Puigdemont, que va dictar sentència absolutòria per via telemàtica en un acte d’irònica poesia penal. El judici, al final, és un repàs irònic de la vida de la vila aquest any.
Als Jardins de Can Costa i Font es dicta sentència: 9 vots a 4. Culpable. Pobre Merino. Fa una una última petició: una sardana. Es desplega una pancarta on hi diu “Unitat”. Surt lliure.
Tant de bo el Tribunal Suprem tingués la seu a Taradell.
