La veterania contra el corrector electrònic

D'ençà que hi ha correctors ortogràfics als processadors de textos, dubtem de paraules que vèiem impecables. Jo mateix miro ara el que he escrit i no puc evitar un cert neguit quan veig veterania subratllat al títol. Costa tirar-s'ho a l'esquena. Com que sóc aplicat, faig una petita recerca. Busco veterania al DIEC i al GDLC i no en trobo ni rastre. A l'Alcover-Moll hi és, però això no vol dir res. I quan a través de l'Optimot consulto el castellà-català, em diu que veteranía és experiència .

Però sóc gat vell i no em deixo intimidar. Sé que si de covard fem covardia i de follfollia és perquè el català té un sufix -ia (el trobareu al GDLC) que vol dir qualitat de . Sé que tota paraula ben formada i en ús, és catalana per molt que no sigui al diccionari, que mai podrà exhaurir el potencial lèxic d'una llengua. Però l'usuari mitjà, més insegur, es pot sentir temptat de fer un canvi que empobreix els recursos expressius del català.

Els correctors electrònics han fet més llarga l'ombra dels diccionaris. Ara opinen sense que els consultis, però també fan més patents els seus defectes. Un corrector electrònic s'ha de personalitzar, però el que ja ac tua per defecte té una influència que cap acadèmic havia somiat. I té, per tant, molta responsabilitat. Si no està al dia, fa més mal. En el món digital d'avui, que paraules com veterania o disseccionar surtin subratllades subratlla la desídia.