El veritable cost de la contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica ens roba anys de vida. Provoca un patiment i un dolor considerables als adults i als nens. I perjudica la producció d’aliments en un moment en què hem d’alimentar més gent que mai. No és només un problema econòmic: és un problema ètic.
La contaminació atmosfèrica es produeix a l’interior i a l’exterior. Normalment, per a les famílies més pobres el problema més greu és el fum de la combustió de carbó o fems per cuinar. Quan les economies es desenvolupen i es comencen a electrificar, motoritzar i urbanitzar, la contaminació exterior esdevé el problema més greu.
Ara tenim tecnologies menys contaminants, capaces de millorar considerablement la qualitat de l’aire. Però els responsables polítics acostumen a ser curts de mires i es fixen només en el cost de les mesures correctives i no en el cost de la inacció. És una actitud insostenible: en les futures dècades, el creixement de l’economia i de la demanda energètica provocaran un augment sostingut de les emissions de contaminants atmosfèrics i dispararan les concentracions de partícules en suspensió i ozó.
Segons un nou informe de l’OCDE, Les conseqüències econòmiques de la contaminació de l’aire, el 2060 la contaminació atmosfèrica exterior causarà entre 6 i 9 milions de morts prematures anuals en comparació amb els 3 milions del 2010. Això equival a la mort d’una persona cada 4 o 5 segons. En total, els pròxims 45 anys més de 200 milions de persones moriran prematurament per culpa de la contaminació atmosfèrica.
També hi haurà més malalties relacionades amb la contaminació. Es preveu que, d’aquí al 2060, el nombre de nous casos de bronquitis entre nens de 6 a 12 anys pujarà de 12 milions a 36 milions l’any. Per als adults, la previsió és de 10 milions de casos nous l’any 2060 contra els 3,5 milions que tenim ara. També veiem que creix l’asma infantil. Tot plegat es traduirà en l’augment d’ingressos hospitalaris per causes derivades de la contaminació: es preveu que dels 3,6 milions d’ingressos del 2010 es passarà a 11 milions el 2060.
Aquests problemes sanitaris es concentraran en àrees densament poblades i amb altes concentracions de partícules en suspensió, sobretot a les ciutats de la Xina i l’Índia. També és previsible un gran augment de la mortalitat per càpita a l’Europa de l’Est, la regió del Caucas i altres regions asiàtiques, per exemple Corea del Sud, on una població cada vegada més envellida és molt vulnerable a la contaminació atmosfèrica.
L’impacte d’aquesta contaminació se sol valorar en termes econòmics. D’aquí al 2060 els efectes nocius de la mala qualitat de l’aire per a la salut podrien provocar la pèrdua anual de 3.750 milions de jornades de treball (és el que els economistes en diuen desutilitat de la malaltia ). El 2060 l’impacte directe en els mercats de la caiguda de la productivitat dels treballadors, l’augment de la despesa sanitària i la baixada del rendiment dels cultius a causa d’aquesta contaminació pot superar l’1% del PIB mundial o 2,6 bilions de dòlars a l’any.
Per molt impressionants que siguin, aquestes xifres no reflecteixen el cost real de la contaminació atmosfèrica. Les morts prematures per inhalació de micropartícules i gasos tòxics, i el dolor i patiment provocats per les malalties respiratòries i cardiovasculars, no tenen un preu de mercat. Ni tampoc en té l’experiència de respirar tot el temps un aire pudent o obligar els fills a posar-se una mascareta per sortir a jugar. Aquestes molèsties afecten la població molt més del que pot reflectir qualsevol import monetari.
La veritat és, però, que els responsables polítics solen reaccionar davant de xifres concretes més que no pas davant d’experiències abstractes. Per això, l’OCDE ha analitzat milers d’estudis econòmics sobre la contaminació atmosfèrica per quantificar el que estem disposats a pagar per la nostra salut.
De mitjana, tothom estaria disposat a pagar uns 30 dòlars per reduir en una centmil·lèsima part el risc anual de mort prematura. Utilitzant tècniques ben contrastades, aquestes xifres de predisposició a pagar s’han convertit en el valor econòmic global de les morts prematures causades per la contaminació econòmica exterior, com es pot veure, per exemple, en l’informe de l’OCDE Estimació del risc de mort en les polítiques de medi ambient, salut i transport.
Segons aquesta estimació, el cost global de les morts prematures causades per la contaminació atmosfèrica exterior arribaria, el 2060, a una xifra impressionant: entre 18 i 25 bilions de dòlars a l’any. Es podria dir que no són diners de debò perquè no tenen res a veure amb operacions mercantils. Però aquesta xifra indica el valor que té per a la gent la seva vida -que és molt real- i el valor que tindrien unes polítiques que ajudessin a ajornar la seva mort, també molt real.
Ja és hora que els governs deixin de queixar-se dels costos de les mesures per frenar la contaminació atmosfèrica i comencin a preocupar-se pel cost, molt elevat, que implicaria el manteniment d’aquesta contaminació desenfrenada. La vida dels seus ciutadans és a les seves mans.
Copyright Project Syndicate
