La vergonya del CIE de la Zona Franca

A LA ZONA FRANCA de Barcelona hi ha un CIE, un Centre d’Internament per a Estrangers, que depèn de la policia i el ministeri de l’Interior, i que fa honor a les pitjors expectatives que insinua el seu nom. Immigrants sense papers que no han comès cap delicte, només una falta administrativa, s’hi poden passar dies tancats i sense drets elementals. Com que no hi ha dret, fa temps que moltes entitats ho denuncien, i ara han passat a l’acció amb la campanya per tancar-lo. Hi són les tres organitzacions que més hi han treballat, SOS Racisme, Tanquem els CIEs i Fundació Migrastudium, però també els sindicats UGT, CCOO i CGT, Òmnium, l’ANC, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i una colla d’organitzacions. La pluralitat i transversalitat dels que s’hi sumen, també alguns partits, i la contundència dels arguments i les proves dels desastres que s’hi han comès contrasten amb l’immobilisme i l’opacitat del ministeri i la Delegació del govern central a Catalunya. Ahir els que promouen els actes per tancar aquesta mena de presó inhumana parlaven sobretot de “vergonya” i de “racisme institucional”. Però no és només un tema moral, sent-ho. A més de perdre-hi la dignitat, n’hi ha que hi han perdut la vida. Són llocs on es pot retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, amb menys garanties que en una presó. S’hi vulneren els drets humans, i alguns dels retinguts han optat per suïcidar-se. Les organitzacions i institucions que vetllen pels drets elementals no poden accedir-hi ni quan se sospita d’abusos o agressions, i no es garanteix el dret a la tutela judicial per fer denúncies. Absolutament intolerable.