L'atzar, o potser el diable, ha fet coincidir en poc temps dues notícies sobre humor censurat: a casa, la jutge de Sant Feliu de Llobregat que havia admès a tràmit la querella de l'entitat Abogados Cristianos, que amb el nom ja paga, ha citat a declarar Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín pel gag sobre la Verge del Rocío del programa Està passant de TV3. Al Regne Unit, la versió teatral del film La vida de Brian –una obra major de la sàtira religiosa i política– ha hagut de suprimir una escena: aquella en què un activista del Front Popular de Judea (o potser el Front Judaic Popular), Stan, anuncia que vol canviar de sexe i que, d'aquell moment endavant, vol que li diguin Loretta, cosa que li comporta la incomprensió i les befes dels seus companys.
Qualsevol forma de correcció política es converteix de seguida en una arma que fa sempre millor servei als més demagogs i als que juguen més brut amb el llenguatge i amb la representació de les idees: en vam tenir una altra mostra la setmana passada mateixa, quan un fet cert i objectivament denunciable –els crits racistes de l'afició valencianista contra Vinícius– va ser utilitzat immediatament per l'extrema dreta nacionalista (futbolística, mediàtica, política) per fer-se un grotesc rentat de cara i donar-se un dels homenatges que més els complauen, que és un bon bany de victimisme. La correcció política va néixer i s'ha propagat des de l'esquerra, però és la dreta que li treu més rendiment, encunyant etiquetes tan efectives com woke, nova censura o cultura de la cancel·lació. I que són difícils de rebatre, quan tothom està disposat a donar-se per ofès tot d'una, i per qualsevol motiu. Òbviament, la condició d'ofès és una variant de la condició de víctima. El reconeixement com a víctima és el bé més preuat avui, perquè atorga, a qui se li concedeix, un lloc de preeminència des del qual emet el seu missatge.
El membre més popular dels Monty Python, John Cleese, ha reflexionat, amb motiu de la supressió del gag de Stan/Loretta, que “l'humor és atzarós: ara podem dir fuck, cosa que abans feia que et caigués el cel damunt el cap”. En canvi, no s'admeten bromes sobre el canvi de sexe. Fa uns anys un altre membre dels Python, crec que era Terry Jones, reconeixia que, si haguessin de fer-ho ara, tal vegada el grup desistiria de rodar La vida de Brian: però no per la censura retorçudament progre, sinó perquè a Europa hi havia una onada d'atemptats jihadistes i no semblava oportú fer bromes sobre religió. A la Catalunya de l'any 2023, fer bromes sobre religió pot ser interpretat com un delicte d'escarni contra els sentiments religiosos, un tipus penal inclòs a la Constitució espanyola. Però en aquest cas, com ja va recordar Antoni Bassas, la defensa de les conviccions religioses és el menys important: del que es tracta és de presentar TV3, i per extensió Catalunya i els catalans, com un focus d'odi supremacista contra Andalusia i contra Espanya, en el qual la dreta, efectivament, hi farà mulles i n'hi tornarà a fer.
