Els verbs, tan divertits, de Nadal

El cosí pregunta: “Què us han passat els Reis?”, que no vol dir pas que els Reis, com els de la targeta T-Drogues, et “passin” les joguines (les que siguin). Passar, en aquest cas, ve del verb que fem servir per dir que venen. Com que els Reis “passen” per casa nostra ens han passat regals. La mateixa situació verbal es produeix amb el tió, el tronc entranyable que maltractem a cops de garrot amb el noble propòsit que cagui regals. La tieta, quan vol saber l’hora, posem pel cas, de la cerimònia defecant, no ens pregunta, com seria lògic: “A quina hora feu cagar el tió?” o “A quina hora cagarà el tió?” o “Què us ha cagat el tió?” La tieta, amb tota naturalitat, pregunta: “Quan cagueu el tió?”

Quan diu “cagueu” queda clar que no som nosaltres els que defequem sobre el pobre tronc indefens. “Cagueu el tió” vol dir que bastoneu l’esmentat tronc amb el noble propòsit que sigui ell qui caga. Tothom ho entén. “Ara caguem el tió” no sé com ho podríem traduir. De tota manera, els somriures a l’hora de parlar d’aquesta tradició nostra no vindrien d’aquí.

Aquest sistema verbal també es produeix en el cas d’una altra tradició nadalenca. Els Pastorets. Se solen fer en pobles –al meu s’ha fet amb gran èxit– amb actors aficionats i un director també aficionat. I bé, quan et pregunta la tieta qui és el director de l’obra no ho pregunta així. No diu: “Qui és el director?” El que diu és: “Qui us assaja?” Vol dir “qui us fa assajar”, però converteix el verb en tota una altra cosa. Nosaltres som assajats. I em sembla una de les coses més divertides de Nadal.