Ventres de lloguer i Ana Obregón

L’actriu Ana Obregón acaba de tenir una filla pel sistema de la maternitat subrogada (una dona cobra per gestar el fill d’un o uns altres) i n’estem parlant, aquests dies. La ministra Irene Montero ho considera “violència contra la dona”.

Sí, pot haver-hi, en aquesta pràctica, pobresa per part de la gestant, o explotació i esclavatge. Però això no és argument per menysprear-la completament, com no és argument per menysprear la prostitució, la mineria, la feina domèstica, la fabricació de roba o la de pilotes de futbol. Jo no podria, de cap de les maneres, fer de ventre de lloguer. No podria entregar el bebè. Però entenc que hi hagi dones que ho puguin fer, a canvi de diners o per altruisme, perquè ja en tinguin de seus. A l’ARA, des de l'Observatori de Bioètica i Drets de la UB, la psicòloga perinatal Paola Roig diu que “el procés de l'embaràs genera unes hormones al cervell que predisposen la mare a vincular-se amb el nadó i a la criatura amb la mare” i que, “amb la gestació subrogada, aquest vincle biològic s'intenta frenar de manera conscient”, cosa que provoca "malestar, dolor i patiment en la mare i també en el nadó, que també necessita aquest vincle prenatal durant l'embaràs per al seu desenvolupament". La sociòloga i periodista Esther Vivas, autora del llibre Mamà desobedient, diu, també a l’ARA, que “el nadó també té drets i l'estàs separant de la mare gestant en néixer, que és a qui ell reconeix com a mare". Però llavors, què passa amb els fills adoptats? El vincle dels seus pares adoptius, de les seves mares adoptives amb ells, no existeix? Durant l’embaràs potser sí que es crea un vincle, si tot va bé, jo el vaig crear fortament, bojament, però no sempre tot va tan bé. La prova és que hi ha mares que entreguen els fills en adopció. I, per sort, hi ha mares que els adopten.