El vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, ha agafat aquest divendres Europa per les solapes i l'ha encastat contra la paret. En un discurs a Múnic, ha dit: “Si us presenteu a les eleccions amb por dels vostres propis votants, Amèrica no pot fer res per vosaltres”. Por dels propis votants vol dir por de parlar clar d’immigració, de polítiques d’inclusió, de feminisme, de medi ambient. El missatge és tot un desafiament polític i intel·lectual al bipartidisme autocomplaent que ha anat governant la UE i que ara s’exclama, amb una impotència més hipòcrita que sincera, que l’odi que creix a la seva dreta proporciona rèdits electorals.
Però una cosa és carregar-se el vincle transatlàntic com l’hem entès des de 1945 i una altra és venir a Europa a donar lliçons. Qui no accepta una derrota electoral i envia la gent a assaltar el Capitoli no pot donar cap lliçó de democràcia. Qui parla dels immigrants com a criminals, qui paga a una actriu porno perquè calli, qui posa l’home més ric del món a retirar tota l’ajuda de cooperació als països que ho necessiten, qui expulsa funcionaris per raó de la seva ideologia, no pot donar cap lliçó de valors. I qui fa servir la por per mantenir-se al poder tot excitant les pulsions més irracionals de la gent, no hauria d’alliçonar els altres sobre les seves pors. A sobre, la propaganda d’aquests dies pretén presentar la presència i la despesa militar dels Estats Units a Europa com un gest generós i altruista, com si Washington no n’hagués tret mai cap profit.
La Unió Europea ha anat acumulant problemes i misèries que demanen reformes i solucions. Però segur que no són les de Trump ni les dels seus fans europeus d’extrema dreta.
