Venècia: si no tens bitllet no hi entres

Buongiorno des de Venècia. Per cert, dijous va ser Sant Marc, el nostre patró, i també aquí, com per Sant Jordi, es regala la rosa entre els enamorats. Res de llibre, una pena; confio, però, que en futur us podrem copiar. De moment estem entretinguts amb altres coses, perquè tenim novetats a la ciutat. Per situar-nos, parlarem de turisme i derivats, i per fer-ho més fàcil farem una comparació amb Barcelona: si la Ciutat Comtal rep, en una estimació (res a veure amb un “t’estimo”), uns 30 milions de visitants, Venècia, en un estudi de la Universitat Ca’ Foscari de fa uns anys, en rep uns 28, i es creu que ara el nombre de visitants és molt més elevat. I recordeu que Venècia té 50.000 residents. Barcelona en té 1,5 milions! Aquí, segons un altre estudi, tenim 76 turistes per 100 habitants, 5.000 per kilòmetre quadrat! El 2023, per primera vegada els llits disponibles per a turistes han superat els llits per a residents, 49.693 vs. 49.304 i, flipeu, al sestiere di San Marco, la diferència és enorme: 11.500 vs. 3.340!

Resulta, doncs, que el nostre alcalde, que si votés només la Venècia de l’aigua no seria alcalde i que només és alcalde perquè en l'època feixista es va decidir ajuntar Venècia amb Mestre, que, en aquella època, eren quatre pagerols i que ara són molt més que la gent de Venècia de l’aigua i, per tant, són els qui escullen l'alcalde (quin embolic, no?)... resulta que l'alcalde ha tingut la brillant idea de crear un bitllet per entrar al centro storico. Sí, ho heu entès bé, un bitllet, com al metro, al cine o a la Razzmatazz. Hauràs de reservar el teu lloc si vols gaudir d’un spritz passejant per le calli della più bella città del mondo. Una vegada fet rebràs un QR (com un malèfic Green Pass) que hauràs d’ensenyar als diferents punts d’accés a la ciutat. Hi ha també un pagament de 5 euros al dia. Els que tenen reservat un hotel o una altra mena d’allotjament no han de pagar res i podran demanar l’exempció, juntament amb altres categories entre les quals hi ha els amics dels residents, els residents al Vènet, o els que treballen o estudien a Venècia. En realitat s’han individuat 25 tipologies diferents que tenen aquest dret, però compte, hi ha trampa. Tots hauran de descarregar-se el maleït QR. Només els residents al municipi, el comune di Venezia, els que hi hagin nascut i els menors de 14 anys no hauran de fer res. Ara bé, et podran parar i demanar-te el DNI. La data escollida per implementar la mesura va ser el dia de Sant Marc, el 25 d'abril: amb dades de divendres, es van descarregar el codi QR 113.000 persones, de les quals 15.700 van pagar els 5 euros. La taxa s’aplicarà durant 29 dies el 2024, i, en el 2025, si tot va tal com està planificat, s’aplicarà tot l’any i la diferència serà que hi podrà haver límits d’aforament a la ciutat (com al metro, al cine o a la Razzmatazz). Aquest contributo d’accesso està pensat per afectar principalment els que entren a la ciutat només per un dia i que representen una veritable horda barbàrica que patim especialment el cap de setmana.

Hi ha molta polèmica a la ciutat. D’una banda, hi ha la desesperació i la necessitat de fer alguna cosa; de l’altra, la por d'entrar en una dinàmica de control facilitada per les noves tecnologies i la resistència a la institucionalització de la museïtzació de la ciutat, a la qual entraries amb un bitllet (i qui paga mana). La nefasta experiència dels confinaments amb green pass inclòs és ben viva en la memòria de tothom, i Venècia té una smart room, una de les més avançades del món, que, gràcies a la tecnologia de la telefònica Tim, i ajudada per la intel·ligència artificial, ho enregistra tot: traçament dels telèfons mòbils, imatges de les telecàmeres amb reconeixement facial i dades de les desenes de sensors amagats arreu. Ho trobo tot paradigmàtic i una mica ridícul. Estem fent de tot perquè vingui cada cop més gent, amb noves rutes aèries, ampliació d’aeroports, trens superràpids, més festes, més esdeveniments, més hotels, més de tot, i després confiem en la tecnologia perquè ho solucioni. Una mica com voler solucionar el canvi climàtic, oblidat aquests dies pel fred que ha fet, amb les bateries dels cotxes elèctrics o amb l’aerotèrmia. I les smart cities, molt maques elles, però la sensibilitat humana desapareix per fer espai a la freda tecnologia, que, com que la sabem freda, la volem substituir per una intel·ligència artificial que hauria de ser més humana que nosaltres. En fi, en resum, una solució molt tecnològica: viatgem menys i cardem més. Us deixo, que he de fer el check-in d'uns guiris als quals he llogat unes habitacions. És broma (o no). Bon spritz (amb Campari, per favore)!