Hem vist manifestacions de tots els colors als nostres carrers, però com deuen estar les coses com perquè es manifestin fins i tot els agrupaments escolta i els esplais, o això que ara se’n diu el lleure educatiu. Va passar dissabte a Barcelona. Saben per què van manifestar-se? Per l’excés de burocràcia, el mateix (entre altres greuges) que els pagesos que aquesta nit han tingut tancats els passos fronterers amb França.
Resulta que l’Agència Catalana de l’Aigua els demana un permís d’activitats en zona de domini públic hidràulic per poder fer les acampades, per la qual cosa cal encarregar (i pagar) un estudi previ que determini si un campament situat a menys de 100 metres de la llera d’un riu estarà situat en una zona inundable. Ja feia un any que se’n parlava, però és ara, quan falten tres setmanes perquè s’acabi el curs escolar, que tot són preses perquè perillen desenes d’acampades emparaulades per a milers de nens i nenes, per manca d’autorització.
Puc sentir l’argument contrari: Déu nos en guard d’una riuada sobtada en un campament ple de canalla. Però això s’ha de discutir ara, al juny? Estem segurs que tots els campaments s’han projectat sobre zones mortalment inundables? Perquè quan fins i tot els esplais i els agrupaments, que no són empreses amb ànim de lucre sinó que estan dirigits per voluntaris que regalen el seu temps lliure a la societat, se senten ofegats per la burocràcia veiem fins on ha arribat el control reglamentista.
L’administració té por de la denúncia, de l’acusació de prevaricació, i ja no diguem d’un judici, amb una multa econòmica o una pena més gran, i tothom posa cauteles a la seva àrea competencial amb uns nivells de garantisme que està matant la iniciativa i les ganes de fer res, fins i tot de portar nens i nenes de colònies i campaments.
