A Barcelona, en una de les ambaixades més antigues, durant anys sempre hi havia algú plantat a l’entrada. Anava vestit de carrer. Ningú el podia identificar. Però ell vigilava tothom. Quan veia un enemic disparava amb la boca: "Ssssssss..." Xiulava. Sense parar. Com una metralladora. Les "Sssssss" arribaven a la planta de dalt. Allà els diplomàtics estaven reunits. Parlant, debatent, de coses de vital importància per al seu país. Txist, xist...
Durant el franquisme, al 592 de l'Avenida José Antonio (avui Gran Via de les Corts Catalanes), el Centre Comarcal Lleidatà a Barcelona era una ambaixada de la Catalunya invisible, la natural, la real. Aquí es xerrava de coses secretes, prohibides, il·legals. Aquí s’ensenyava català, història de Catalunya, es feien publicacions en català, recitals de poesia, sardanes, escoltisme, cinefòrums... Aquí van fer els primers concerts Els Setze Jutges... Aquí circulava tothom: botiguers, venedors, treballadors de fàbrica, universitaris, advocats, escriptors, taxidermistes, antenistes... Aparentment persones inofensives. Però no ens deixem enganyar per les aparences. Formen part d’una organització perillosa per a l’estat invasor. Mantenen una nerviosa activitat diplomàtica: volen que el seu país sigui reconegut. I per això se la juguen. Les “sssss” són un missatge encriptat: la policia puja i s’ha de passar del català al castellà. La Guerra és això.
Des del 1927 existeix el Centre Comarcal Lleidatà. Aquí passa tot. Aquí ve tothom. Fàbrica d’idees del separatisme dels anys vint i trenta. Macià n'és president d’honor. Cluster dels empresaris lleidatans a Barcelona... Perquè, si ens hi fixem, a Barcelona no existeix Centre Comarcal Tarragoní o Gironí. Però sí, Lleidatà. “Lleida” és lluny. Si algú pot parlar d’immigració són els lleidatans: d’Almatret a Sort. De la plana a la muntanya. És la immigració massiva que no es vol veure i que ha construït Barcelona. Van marxar de casa buscant futur com tot immigrant. El 1927, el 1934, el 1950, el 1964, el 1971... Als vuitanta era escalf de foc a terra per als estudiants ilergets a la capital. Als noranta, node de les trobades de la primera internet catalana... Ara comença una nova era diplomàtica: la reinauguració, resurrecció i llançament a l’espai del Centre Comarcal Lleidatà a Barcelona.
Des de la covid que està tancat. Unes reformes estructurals i colossals de l’edifici n'han endarrerit l'obertura. Una necessitat de fer un F5, un refresh, al segle XXI. Però a partir del 4 de novembre té la porta oberta a l’univers. El Centre ha de ser l’Ambaixada de Lleida a Barcelona. Sempre havia estat punt de trobada de les relacions fora “del seu país” dels lleidatans. Però ara també de les relacions bilaterals “d’estat a estat”: Comtat d’Urgell-Comtat de Barcelona. Lleida, Ponent, el Pirineu, la Terra Ferma, la Catalunya occidental és la pissarra, el laboratori, la start-up eterna dels grans problemes, reptes, desafiaments, solucions que té Catalunya, Europa i el món: aigua, sequera, energia, alimentació, despoblament, immigració... Per això cal una Ambaixada. Per ser capital parallamps i allioli de tot.
Per aquí hi ha de passar la poesia, la literatura, els debats econòmics, les visions gastronòmiques, territorials, energètiques, migratòries...no ja de Lleida, Barcelona: de tots els països catalans. Però sobretot les noves generacions d’ilergets que han de liderar el Centre. Els que són a Barcelona i els que són a Lleida. Una nova diplomàcia per a un nou país. Perquè el Centre Comarcal Lleidatà no ha de ser del Centre de Lleida: ha de ser el Centre del Món. Una ambaixada que tracti el futur de tu a tu.
