Veïns que mouen mobles a la nit

Pregunti i veurà com moltíssima gent li diu que, de tant en tant, als seus veïns els agafa per moure mobles al mig de la nit. Segurament que a vostè, estimat lector, també li ha succeït. Normalment va de la següent manera. Estem dormint plàcidament quan de sobte sentim clarament com per sobre del sostre algú està arrossegant mobles. Ens despertem. No sabem del cert l’hora perquè estem mig adormits. No són mobles petits, sembla una calaixera, un armari, una taula gran. Quin xivarri! Sembla ser que els veïns estan modificant la distribució de tota la casa. Ens adormim. Ens torna a despertar un altre moble. Però què dimonis fan?, ens preguntem. I al final ens adormim.

L’endemà ho preguntem a la nostra parella. “Doncs jo no he sentit res”, ens diu. Ens creuem amb els veïns i directament preguntem: “Perdoni, ahir a la nit van estar movent mobles a casa, oi?” I el veí ens respon: “Nosaltres? Doncs no”.

I és quan quedem bocabadats. La qüestió és que això ens passa diverses vegades l’any i un comença a pensar si no són fantasmes. I ens imaginem que algú devia viure en aquell pis o en el nostre fa anys i que va morir, i que potser la seva ànima torna de tant en tant a posar els mobles com els tenia quan era viu. I per uns moments ens preguntem si no som a la pel·lícula d’Amenábar Els altres, on els vius eren morts i els morts eren vius. I ens envaeix la por i pensem que són ximpleries, fins que tornem a sentir moviment de mobles.

Això li passa a gairebé tothom i jo només tinc una explicació.

L’explicació és que sentim moure mobles quan sabem que hem d’afrontar canvis en la nostra vida. Un canvi de feina, d’orientació professional, de parella, de ciutat, de forma de vida. Sovint ens mudem de vida sense moure’ns de pis. La ment està inquieta i un petit moviment de cadira del veí en aixecar-se de la taula ens sembla el moviment d’un armari gegant. O només escombren i sembla que arrosseguen llits.

És la nostra ment, sotmesa a distorsions en la percepció en funció dels nostres pensaments, de les nostres inquietuds. A partir d’ara, quan senti mobles que es mouen a la nit no es pregunti “però què dimonis fan?”, sinó “però què dimonis faig?”.