El riu d’Heràclit, la caverna de Plató, la navalla d’Occam, i així anar recorrent segles fins al líquid de Bauman. Quan els filòsofs han trobat la metàfora més escaient per convertir el seu pensament abstracte en un fet concret, la idea ha anat transportant-se de generació en generació.
Dos apassionats de les arts i la filosofia, Merlín i Pedro Alcalde, i l’artista Guim Tió, han tingut la pensada de reunir en un llibre acolorit, d’aquells de tapa dura i mida grossa de llibre infantil (Metàfora, Zahorí), una selecció de 24 conceptes clau de la història de la filosofia, expressats amb una paraula i representats amb una imatge simbòlica que remet a un pictograma. Els autors recorden que metàfora prové del grec antic, i volia dir trasllat i que, encara avui, el grec modern dels camions en diu metaforé.
El viatge del pensament des dels presocràtics fins als nostres dies és espectacular. Com va dir l’Eduard Punset, amb la claredat desmenjada i irònica que gastava, el cervell s’acaba trobant tancat en una closca fosca i humida i va, i es fot a pensar.
La metàfora que ens remet a Hobbes és llop, esclar, i constitueix la prova dramàtica de la traça que hem tingut des de sempre (tan evident aquests dies) per comportar-nos com a llops per als altres homes o, com diuen els autors, l’ésser humà com a “víctima i botxí” de si mateix.
Quan la metàfora ha deixat la paraula i s’ha fet carn en forma de notícia televisada, la condició de llops per a altres homes ha acabat sent com una condemna sense escapatòria. L’art encara s’hi rebel·la. Una instal·lació en forma de rètol de neó de l’artista americà Demian DinéYazhi’ diu: “Hem de deixar d’imaginar la destrucció, la desforestació, les gàbies i les tortures, els desplaçaments massius, la hipervigilància i el genocidi, hem de deixar de predir l’apocalipsi i imaginar camins d’alliberament”.
