Els valors del futbol
Com que ho té a prop, sembla que el rei emèrit hauria expressat la seva voluntat d'assistir al debut de la roja al Mundial de Qatar, que tindrà lloc aquest dimecres, a les 17 h d'aquí, en un partit contra Costa Rica. Diuen que el seu fill no li ho posarà fàcil. Abu Dhabi, on va fugir Joan Carles de Borbó i ha fixat la seva residència de fa un parell d'anys, és a uns sis-cents quilòmetres de Doha, on se celebra el Mundial, que es poden recórrer fàcilment en 6 hores de cotxe (i moltes menys de jet privat). Per tant, la temptació del monarca de fer-s'hi present per animar la selecció espanyola deu ser gran. A banda d'un escenari idoni per desplegar-hi la seva mítica campechanía, és una ocasió immillorable per fer la punyeta al seu fill Felip VI, al govern de Pedro Sánchez i, en definitiva, a tots aquells que l'han privat de tornar a la Zarzuela (com ell va arribar a exigir, una vegada la Fiscalia va haver arxivat els càrrecs contra ell) i l'han deixat com un drap brut amb el propòsit, precisament, de salvar-li la cara a l'actual rei d'Espanya. A més, tothom sap que Joan Carles és un devot dels esports, des de les regates fins a la caça major, passant –com no podia ser d'altra manera– per l'esport rei (rei com ell mateix, clar).
L'Al-Thumama, que és on es disputarà el matx entre Espanya i Costa Rica, és un dels vuit estadis que les autoritats qatarianes han fet construir amb motiu de la celebració del Mundial a casa seva. Té capacitat per 40.000 persones, i construir-lo va costar 342,5 milions de dòlars. No va ser el més car dels vuit estadis esmentats: per exemple, l'estadi Al-Bayt, situat al nord de Doha, té un aforament de 60.000 persones i va tenir un cost de 847 milions de dòlars. El pressupost del govern de Qatar en estadis i infraestructures era d'uns 6.500 milions de dòlars, però s'apunta que la xifra pot haver ascendit a 200.000. En un país sense controls de cap tipus damunt l'acció dels governants, podem imaginar que l'especulació i la prevaricació poden haver superat fins i tot els índexs de corrupció espanyols. “6.500 milions tampoc són tants”, segurament deuen dir aquells que troben raonable pagar cent milions d'euros, o més, per fitxar un jugador de futbol. Com que Qatar és un país sense tradició ni afició futboleres (almenys són afortunats en això), fins al punt que han de pagar gent del carrer perquè facin de seguidors de les diferents seleccions i perquè sembli que hi ha públic als partits, quan el Mundial s'acabi aquests enormes estadis no tindran cap utilitat. Les autoritats qatarianes ja han dit que els destinaran a “altres usos”, la qual cosa només vol dir que pensen treure'n encara molts més diners dels que ja n'han tret.
Es parla i es parlarà molt dels valors del futbol, aquests dies. Tampoc cal donar-hi moltes voltes: el futbol és l'espectacle més gran del món, o un dels més grans, i les quantitats de diners que genera justifiquen, per si mateixes, la seva existència i tots els excessos que es cometin en nom seu. Això té un nom, que seria el del valor principal del futbol d'alta competició. Se'n diu obscenitat.
