Valls té raó

Manuel Valls té raó. Hi ha coses que cansen. És pesat haver de parlar de l'existència de presos polítics en un estat democràtic membre de la UE que no és capaç de gestionar políticament el seu principal problema intern. De fet, és interminable, pesat i fatigós que representants públics estiguin en presó preventiva o a l'exili. També és molest, en aquest cas per al poder, que un escriptor cregui que té la llibertat de parlar obertament sense tenir en compte el políticament correcte. És fatigant que un paracaigudista candidat a l'alcaldia de Barcelona faci campanya permanent parlant del sobiranisme i no de la ciutat. Resulta carregós que pretengui donar lliçons sense saber quant val, ni com ni qui estableix el preu del transport públic a la ciutat. És insofrible que s'entretingui a fer-se l'escandalitzat de saló en comptes de parlar de l'habitatge o de com es pot arribar a tapiar una casa ocupada amb tres menors a dins. Valls té raó d'avorrir-se. De fet, això a França no passa. A França, la desigualtat galopant i la frustració amb els seus polítics es canalitza periòdicament amb vagues generals monumentals, violència i centenars de detinguts; i les protestes esporàdiques, amb alguns centenars de cotxes cremant dissabte a la nit. S'ha millorat molt col·lectivament, perquè abans recorrien a la guillotina. Manuel Valls és un home intel·ligent, que pot continuar fatigant-se com un 'gauche' caviar o intentar entendre alguna cosa de la societat on ha triat viure.