Valls, el Pare Noel 155 de PSC, PP i Cs

Comptades totes les criatures diria que només li queda fer un acte de campanya amb Bob Esponja i la Patrulla Canina. Manuel Valls és un home a l’atur que tant et fa un míting amb el PSC com amb el PP o Ciutadans. I si cal et para la taula per a un Nadal exclusivament constitucionalista. O es vesteix de Pare Noel 155. L’ex primer ministre francès ha vingut aquests dies a la Catalunya ocupada per dur regals als vassalls pobres i errats: “El nacionalisme és guerra” o “Catalunya sense Espanya no és Catalunya”, ha dit. I ho, ho, ho... I a tocar la campana com li dona la gana. Per Nadal posarem la mentida en sal. Valls, el francès nascut a Barcelona. El nen que estiuejava a la torre familiar d’Horta. El que parla català. El d’una família catalanista. Però és Nadal i per aquestes dates és tradicional que el seu avi ja no esperi cap miracle del net.

Magí Valls Martí, l’avi. Però, ep, espereu, també hi ha un besavi: Josep Maria Valls Vicens. Banquer barceloní. I lletraferit. Català normal. Només una de les milers de dades de la seva normalitat. Abans de morir, el 1907, treu foc pels queixals com un dimoni enforquillat burgès català antisistema per haver de fer obligatòriament el seu testament en castellà. I va demanar que el taüt el cobrís una senyera. Però i el fill? Doncs en Magí continua sent banquer. I munta un banc i tot. Però, ves, també és un lletraferit. I se li’n va la castanya. Deixa la pasta i es posa a comptar lletres. Amorrat a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i tot el que faci falta per poder ser naturalment català. Dels milions de coses una el fa espiritualment ric: el 1929 és un dels fundadors d’ El Matí. Redactor en cap d’un dels diaris més ben fets d’aquest país. Diari start-up : és el viver ideològic que fa néixer el 1931 Unió Democràtica de Catalunya. Valls serà home d’aquest incomprès partit antisistema. Nascut per combatre els dos totalitarismes: el feixisme i el comunisme. Són catalans d’un estat propi i defensors de la justícia social: binomi genètic de tot català natural des de Guifré el Pilós. I Valls sap el que es pateix per ser català. Ell, com el partit, com tota la Catalunya normal es queden atrapats per uns i uns altres. Unió ho simbolitza especialment, ja que el 1936 són assassinats per catòlics i el 1939 per catalanistes. Catalunya sempre és el pernil salat de les dues llesques caníbals de la pell de frau. Valls, com tots els antisistema d’aquest país, es tanca a casa. Ensenya català a la clandestinitat durant el franquisme. Mor a la torre d’Horta el 1970.

Ara, el 2017, a prop de la casa dels Valls, divendres passat Òmnium va celebrar la Nit de Sant Llúcia. Amb el president de l’entitat, Jordi Cuixart, a la presó. En una Catalunya amb presos polítics, amb un Govern a l’exili. Un país ocupat. Ara, el 2017, el seu partit, Unió, està assassinat i tunejat per la democràcia. I ja ningú sap, ni vol saber, que Unió era un partit d’herois, no de carnívors aprofitats. Ara, el 2017, el seu net, Manuel Valls, celebra el Nadal amb Iceta, Arrimadas, Albiol. Canta nadales celebrant el patiment, el dolor, les humiliacions contra els catalans. Menja torrons mastegant les mentides, manipulacions, falsedats. S’emborratxa d’escudella i carn d’olla i brinda per les porres, la violència, la sang. És Nadal i el seu avi Magí, el 1935, va alçar la veu. Va denunciar des d’El Matí les persones que donaven monedes falses a les col·lectes per als pobres de les esglésies. Diners falsificats, il·legítims. Males persones. I Magí Valls escriu: “Déu, que veu les nostres intencions, bones o dolentes”. I veu les monedes amb raigs X. Crec que avui l’avi també li cantaria la canya al net moneda falsa. Avui Déu, Buda, Confuci, Bob Esponja, o les neules assilvestrades desheretades veuen les intencions de Manuel Valls. De tots els Manuel Valls. Només una pregunta: com hem passat de Magí Valls a Manuel Valls? Què ha passat? Com passem del bé al mal? Perquè el fracàs de tots els Manuel Valls és també el nostre fracàs.