Torna-ho a dir, el valencià és català (i viceversa)
El diari valencià Las Provincias, que fa dècades que es dedica a ofrendar nuevas glorias a España i que és d'un ultranacionalisme de moixama i porró, ho anunciava aquest cap de setmana a tota portada: “Els llibres de text tindran prohibit per llei dir català al valencià”. Ens hem permès de traduir la versió original en castellà, ara no estem segurs si al valencià, al català, o fins i tot al mallorquí o al vilafranquí de Bonany. És impossible veure Las Provincias i no recordar els temps gloriosos de la direcció de María Consuelo Reyna, quan el diari duia una secció anomenada El Cabinista que recollia missatges anònims en què es facilitaven telèfons i adreces particulars d'enemics diversos d'Espanya.
Però no ens desviem. Allò que celebra Las Provincias és una proposició de llei, presentada divendres passat per PP i Vox, que anomenen “llei de llibertat educativa” i que es proposa acabar amb el model educatiu vigent al País Valencià, particularment amb allò que consideren “imposició del valencià”, i que no és altra cosa que l'ensenyament de i en la llengua pròpia del país (o comunitat, com li diguin). No ens hauríem de cansar de denunciar l'apropiació que han fet (a Espanya, i a tot arreu) les dretes més extremes de la paraula “llibertat”, a la qual primer van buidar meticulosament de contingut i després han tornat a omplir –com qui farceix una mòmia– amb el seu discurs d'odi contra els diferents. La resignificació d'idees i paraules clau és una eina fonamental del discurs de la ultradreta, i si l'esquerra no sap reaccionar donant al llenguatge la importància cabdal que té, ens trobarem –ja ens hi trobem– en una situació en què res ja no vulgui dir res i tot depengui de com de fort es cridi i com de greus siguin els insults que es profereixin.
A la pràctica, la nova llei instaurarà una vella idea del PP, que Vox també comparteix, i és la “lliure elecció” de les famílies de l'idioma en què els fills rebin la seva educació. Això vol dir pràcticament condemnar a la desaparició el valencià de les zones en què la població és majoritàriament castellanoparlant, i afeblir-lo significativament a tot el territori. I després hi ha la també vella obsessió de la qüestió de noms, com en deia Joan Fuster: és a dir, separar el “valencià” del “català”, com si fossin dues llengües diferents. Si cal, inventant orígens i cronologies diferents, etc.
Bé, tot això, ras i curt, és feixisme. Algú pot dir que és una paraula de la qual també s'abusa, però en aquest cas concret és la correcta. Legislar i governar contra les llengües diferents del castellà és una bandera que ha aixecat sempre ben alta, i que identifica plenament, el feixisme espanyol, el nacionalisme d'arrel falangista i franquista, que també du dins el seu programa cultural l'enaltiment de la tauromàquia (ens pot fer tant de riure com vulguem, però la tria d'un torero com a conseller de Cultura és tota una declaració d'intencions). Si voleu de veres combatre el feixisme, aquí, defenseu el català. O el valencià, si ho preferiu.