Vacunar els habitants del planeta, el repte global actual

Vax the world és el títol de l’editorial de la revista Science de finals de novembre del 2021 on explicava molt bé la necessitat de vacunar-nos tots si volem que la pandèmia de covid-19 deixi de ser protagonista a les nostres vides. Les dades demostren sense cap mena de dubte l’eficàcia de les vacunes contra aquest coronavirus, ja que el nombre de pacients vacunats que es contagien i acaben ingressant als hospitals ha disminuït dràsticament, així com el nombre de morts. Ara bé, sabem que malgrat que les vacunes activen el nostre sistema immunitari per lluitar millor contra el virus i, per tant, que tenim símptomes més lleus quan ens infectem, també sabem que no ens protegeixen de la infecció. Això ho aconseguim amb mesures addicionals com ara portar mascareta, disminuir els contactes socials, augmentar la higiene, etc. Però no oblidem que estem davant d’una situació on el col·lectiu importa, ja que necessitem generar la immunitat de grup, i això només s’aconsegueix amb la vacunació d’un alt percentatge de la població mundial.

A hores d’ara tots ens hem familiaritzat amb aquestes qüestions, però sembla que no hem entès que es tracta d’un problema global, on el col·lectiu és el planeta, no només la nostra comunitat, ciutat o país. Són els nous reptes als quals ens enfrontem en el món global en què vivim. Si es desglacen els pols o si s’exploten tots els recursos fòssils encara que no estiguin al nostre país, ens afecta visquem on visquem del planeta. Amb el covid-19 passa el mateix: si no som capaços de vacunar tota la població del planeta no ens en sortirem. Els virus són agents oportunistes, necessiten hostes (en aquest cas els humans) per poder-se reproduir, i tenen la capacitat de mutar molt ràpidament, ja que les seves possibilitats d’expandir-se depenen d’això. Per tant, si no es vacuna la majoria dels habitants del planeta en un temps relativament curt, sempre hi haurà noves variants degudes a noves mutacions que desplaçaran les variants anteriors. Ja portem moltes lletres de l’alfabet grec per preveure-ho.

Hem fet vacunes en un temps rècord, però el problema que es planteja actualment és com aconseguir que els països amb una taxa molt baixa de vacunació —que acostumen a ser els països més desfavorits— tinguin índexs de vacunació similars als nostres. L'OMS s’ha posat com a objectiu vacunar un 70% de la població de tots els països a mitjans del 2022. Quin són els reptes per assolir-lo? Doncs són diversos, difícils i requereixen col·laboració i coordinació internacionals. Primer, la capacitat de disposar de vacunes. El Global Health Innovation Center de la Universitat Duke estima que a finals del 2021 s’hauran manufacturat 11.000 milions de dosis de vacunes. Per tant, sembla que no és un problema de dosis, sinó de qui en disposa. Aquí tenim el fons Covax, posat en marxa per l'OMS i que, tot i que és insuficient, és una bona iniciativa en què s’hauria de continuar treballant. S’ha parlat molt de l’alliberament de les patents, i no entraré en aquest tema, però cal recordar que la infraestructura necessària per produir vacunes de mRNA només la tenen alguns països. Segon, les dificultats en la distribució de les vacunes. S’estima que aproximadament 1.000 milions de dosis arribaran en els pròxims mesos a l'Àfrica, i ja sabem que no hi ha material suficient ni per subministrar-les (parlem de xeringues, agulles, cotó fluix...), ni per mantenir-les en les condicions adequades (no es disposa de prou congeladors de -20 °C o de -80 °C, ja que requereixen molta energia per funcionar), ni per fer-les arribar a llocs de difícil accés. Per tant, solucionar les qüestions logístiques és essencial per poder vacunar. Citant Ilaria Capua (premi Hipàtia 2021), si alguns magnats han creat naus per fer viatges de plaer a l’espai, hauríem de poder trobar solucions a problemes logístics d’aquest tipus. Tercer, les desigualtats en l’accés a la vacunació. ¿Com podem ajudar ciutadans que triguen un dia sencer a arribar al centre de vacunació i a tornar a casa seva, que perden així un dia de feina i als quals, a més, el viatge els costa gairebé el que guanyen en un mes? ¿Com es genera la confiança necessària en poblacions desencantades amb les seves institucions, que moltes vegades ni els representen perquè no han estat escollides democràticament? Des del nostre món hauríem de treballar en les solucions per a aquests reptes, per solidaritat i perquè els virus no en saben, de fronteres. No pensem que superarem aquesta pandèmia posant-nos una dosi més en una part del planeta, ja que les noves variants continuaran apareixent on no hi ha tants vacunats. Hem de pensar en el col·lectiu, perquè aquest és només un dels grans reptes globals als quals ens enfrontarem.