Vacunació: eficàcia i eficiència
Eficàcia és la capacitat d’assolir l’efecte desitjat o esperat, i eficiència, assolir-lo amb els recursos disponibles. En resum, ser eficaç és ser capaç de fer-ho repetidament i ser eficient és aconseguir-ho amb el millor ús dels recursos disponibles.
Nombrosos països, des de l’inici de la pandèmia, han sumat a la lluita contra el covid tant la farmàcia com a recurs sanitari com el farmacèutic com a professional sanitari més accessible i distribuït pel territori. A Espanya no ha sigut així.
Des del punt de vista de l'eficàcia, vegem què hem fet a Espanya. La política de vacunació ha demostrat ser una de les més eficaces del món. Això ens ha de fer sentir honestament orgullosos del nostre sistema sanitari i dels seus professionals, especialment els d’atenció primària i infermeria.
Paral·lelament, el sistema sanitari ha incorporat les farmàcies més tard que altres països i amb una aportació reduïda. Alguns fets que demostren aquesta afirmació són, per exemple, que som els darrers en dispensar test d’antígens sense recepta, i tampoc participem en cribratges que permetin identificar positius asimptomàtics i comunicar els resultats, excepte en algunes comunitats i per iniciativa pròpia. A més, les farmàcies no participen de manera coordinada amb les autoritats sanitàries en la difusió de missatges comuns i, per descomptat, no vacunen.
A Catalunya, la implicació de les farmàcies ha avançat lentament però en la bona direcció. S’han iniciat cribratges supervisats pel farmacèutic amb la posterior comunicació dels resultats a la carpeta de salut del ciutadà, finançats per a grups preferents i no finançats per a la resta. Poden i calen fer-se més passes que facilitin la lluita contra la pandèmia, l’activació de l’activitat econòmica i social segures, creant espais de baixa capacitat de contagi, fet que FEFAC defensa juntament amb PIMEC.
Des del punt de vista de l’eficiència, vegem si s’han assolit els resultats amb la millor utilització dels recursos disponibles. És a dir, com ho fem fet?
Amb la legislació i situació actuals d’emergència, millorar la resposta és un exercici de voluntat i coratge polític. Posar primer el primer, la salut i el benestar social davant de la resta de legítims interessos, siguin sectorials, tècnics o administratius.
Basar la vacunació i altres accions en l’atenció primària pública quasi exclusivament ha sotmès el sistema de salut i els seus professionals a un gran estrès, tant per la incertesa de l’evolució epidemiològica de la pandèmia i la seva duració, com per l’impacte i les característiques de cada nova onada.
Per tal de fer front a la pandèmia, centrant-nos en la vacunació, s’han intentat múltiples accions. L’insuficient nombre de sanitaris va portar a proposar als professionals en actiu cedir part del seu temps lliure per vacunar, a més de testar, traçar contactes i mantenir la resta de tasques, amb una resposta extraordinària, però acumulant cansament i necessitat de descans indefugible.
En l’àmbit de la logística s’ha concentrat la vacunació en els coneguts com a vacunòdroms, amb un exemplar funcionament, i s’ha prescindit de les farmàcies com a punts complementaris de vacunació. Si cada farmàcia d’Espanya vacunés només a deu persones, parlaríem de 220.000 dosis diàries administrades, 1.100.000 per setmana, xifres gens negligibles que permetrien haver descarregat el sistema sanitari, reduir les dificultats d’accés a la vacuna, les concentracions de persones, i ajudar a conscienciar els que dubten de la seva eficàcia sobre la base de la confiança en el seu farmacèutic.
La realitat és que tenim el sistema sanitari davant d’una exigència màxima, amb els professionals al límit, i al mateix temps estem més que infrautilitzant el recurs que suposen les farmàcies. La FEFAC i la resta d’organismes farmacèutics insistim i seguim oferint les més de 22.000 farmàcies i 80.000 professionals farmacèutics per reduir l’estrès del sistema sanitari i donar un servei més accessible i pròxim a la ciutadania. Si l'oferta s'acceptés, seríem igual d’eficaços, però molt més eficients.